Gran ciutat i gran gent.
Els responsables i coordinadors de l'Ostal d'Occitània a Tolosa (Tolouse pels francòfons) m'obriren les portes de bat a bat i amb els braços ben oberts des del primer minut.
L'ocasió era una agradable vetllada del seu FESTIVAL SÈM E SEREM, el qual arriba a la seva III edició enquany (i per molts anys!) i on hi actuàvem en Feliu Ventura i un servidor.
L'escenari: un edifici del segles XV i XVI al bell mig del centre de la ciutat. Un centenar de persones com a públic i unes orenetes sobrevolant-ho tot, donant-nos una sonada benvinguda.
Després, feta la feina, ens convidaren a sopar al mític "L'Estanquet", un lloc càlid i d'una gran tradició lúdico-cervesera. Glops i rialles a dojo.
Gràcies Marçal, Daniel i companyia. M'heu fet sentir com a casa.
Sapigueu que casa meva serà també, quan vulgueu, casa vostra.
http://www.semeserem.com/?p=301
domingo, 1 de julio de 2012
lunes, 30 de abril de 2012
L'AMARGA REALITAT DE L'ESCENA POP A CASA NOSTRA
Aquesta és una carta de denúncia, de indignació i de no-resignació.
Alguna cosa ha de canviar si no volem que el panorama del "pop" fet a Catalunya quedi reduït a un grapat de grupets privilegiats, fills de no-sé-qui i amb mànagers tipus NBA.
De fet, això ja és una realitat, mentre milers d'altres bandes/solistes lluitem per repartir-nos les -cada vegada més minses i escasses- engrunes que deixen al seu pas.
Actualment, a casa, tenim la sort de gaudir d'una generació de músics farcits de idees fresques, capaços de gravar i produïr discs de qualitat i en una forma envejable sobre l'escenari.
I, malauradament, ens l'estem perdent i l'estem duent a la seva imminent extinció.
La gent que fa possible que els músics puguin seguir tocant arreu, l'audiència, el públic, necessita recuperar el desig de conèixer noves propostes, eludint els suggeriments i estratagemes de pseudo-periodistes interessats que intenten influïr en els nostres gustos, dient què és "guai" i què no ho és.
La gent és prou madura i autònoma per decidir per ella mateixa.
Si bé és cert que a Catalunya hi ha un públic minoritari que sí que té inquietuds i que disfruta de la música original, sincera i arriscada (i des d'aquí aprofito per agraïr-los la seva passió, sense la qual ja fa temps que molts de nosaltres hauríem plegat veles), l'escena local és petitona i necessitem més culs inquiets -i amb criteri propi!- que vinguin a les sales de concerts, teatres i cafès d'arreu del païs.
Aquesta és una crida a tota aquesta gent que vol però no ho acaba fent tant com voldria.
L'oferta és immensa, i molta d'ella gratuïta. Segur que qualsevol dia, a prop de casa vostra hi ha un meravellós concert esperant-vos. Sortiu al carrer! Investigueu i segur que hi guanyeu.
Només cal que recordeu aquell somriure que quedi imprès en els vostres llavis després d'un concert que us ha emocionat, que us toca la fibra: això no té preu, oi?
Una abraçada d'un músic català.
Albert Freixas
Alguna cosa ha de canviar si no volem que el panorama del "pop" fet a Catalunya quedi reduït a un grapat de grupets privilegiats, fills de no-sé-qui i amb mànagers tipus NBA.
De fet, això ja és una realitat, mentre milers d'altres bandes/solistes lluitem per repartir-nos les -cada vegada més minses i escasses- engrunes que deixen al seu pas.
Actualment, a casa, tenim la sort de gaudir d'una generació de músics farcits de idees fresques, capaços de gravar i produïr discs de qualitat i en una forma envejable sobre l'escenari.
I, malauradament, ens l'estem perdent i l'estem duent a la seva imminent extinció.
La gent que fa possible que els músics puguin seguir tocant arreu, l'audiència, el públic, necessita recuperar el desig de conèixer noves propostes, eludint els suggeriments i estratagemes de pseudo-periodistes interessats que intenten influïr en els nostres gustos, dient què és "guai" i què no ho és.
La gent és prou madura i autònoma per decidir per ella mateixa.
Si bé és cert que a Catalunya hi ha un públic minoritari que sí que té inquietuds i que disfruta de la música original, sincera i arriscada (i des d'aquí aprofito per agraïr-los la seva passió, sense la qual ja fa temps que molts de nosaltres hauríem plegat veles), l'escena local és petitona i necessitem més culs inquiets -i amb criteri propi!- que vinguin a les sales de concerts, teatres i cafès d'arreu del païs.
Aquesta és una crida a tota aquesta gent que vol però no ho acaba fent tant com voldria.
L'oferta és immensa, i molta d'ella gratuïta. Segur que qualsevol dia, a prop de casa vostra hi ha un meravellós concert esperant-vos. Sortiu al carrer! Investigueu i segur que hi guanyeu.
Només cal que recordeu aquell somriure que quedi imprès en els vostres llavis després d'un concert que us ha emocionat, que us toca la fibra: això no té preu, oi?
Una abraçada d'un músic català.
Albert Freixas
domingo, 22 de enero de 2012
COmencem el 2012 amb nominacions i un nou disc sota el braç!
Primer de tot, bon any 2012 a tothom!
Aquest 2012 s'inicia amb les nominacions d' [U] als premis ENDERROCK 2011
(http://enderrock.cat/premis) i al DISC CATALÀ DE L'ANY 2011 organitzat per Rne4 (www.disccataladelany.cat).
Us convido a passar-hi i a votar-m'hi, en cas que el disc [U] us hagi fet el pes, és clar.
Al febrer, de moment, 2 dates que em fan especial il.lusió:
18 de febrer: Concert benèfic en contra dels nens soldats a l'Àfrica.
25 de febrer: Concert Barnasants (al Centre Galego de les rambles de Barcelona)
Futures dates per a primavera i estiu s'estan tancant durant aquests dies, o sigui que ja us aniré informant.
***
i amb els iX!.. ja tenim el III disc, titulat "Immersió", a prop d'entrar a fàbrica.. estem finalitzant el disseny i revisant el Màster..
Tenim unes ganes IMMENSES d'estrenar-lo i de rodar-lo per Catalunya i l'estranger: La carretera es troba a faltar.
***
O sigui, que l'any comença d'allò més mogudet i ple de coses bones i llamineres..
Que no s'aturi!
Gràcies per deixar-vos caure per aquí.. i fins ben aviat!
Una abraçada,
Albert
Suscribirse a:
Entradas (Atom)