Gran ciutat i gran gent.
Els responsables i coordinadors de l'Ostal d'Occitània a Tolosa (Tolouse pels francòfons) m'obriren les portes de bat a bat i amb els braços ben oberts des del primer minut.
L'ocasió era una agradable vetllada del seu FESTIVAL SÈM E SEREM, el qual arriba a la seva III edició enquany (i per molts anys!) i on hi actuàvem en Feliu Ventura i un servidor.
L'escenari: un edifici del segles XV i XVI al bell mig del centre de la ciutat. Un centenar de persones com a públic i unes orenetes sobrevolant-ho tot, donant-nos una sonada benvinguda.
Després, feta la feina, ens convidaren a sopar al mític "L'Estanquet", un lloc càlid i d'una gran tradició lúdico-cervesera. Glops i rialles a dojo.
Gràcies Marçal, Daniel i companyia. M'heu fet sentir com a casa.
Sapigueu que casa meva serà també, quan vulgueu, casa vostra.
http://www.semeserem.com/?p=301
domingo, 1 de julio de 2012
lunes, 30 de abril de 2012
L'AMARGA REALITAT DE L'ESCENA POP A CASA NOSTRA
Aquesta és una carta de denúncia, de indignació i de no-resignació.
Alguna cosa ha de canviar si no volem que el panorama del "pop" fet a Catalunya quedi reduït a un grapat de grupets privilegiats, fills de no-sé-qui i amb mànagers tipus NBA.
De fet, això ja és una realitat, mentre milers d'altres bandes/solistes lluitem per repartir-nos les -cada vegada més minses i escasses- engrunes que deixen al seu pas.
Actualment, a casa, tenim la sort de gaudir d'una generació de músics farcits de idees fresques, capaços de gravar i produïr discs de qualitat i en una forma envejable sobre l'escenari.
I, malauradament, ens l'estem perdent i l'estem duent a la seva imminent extinció.
La gent que fa possible que els músics puguin seguir tocant arreu, l'audiència, el públic, necessita recuperar el desig de conèixer noves propostes, eludint els suggeriments i estratagemes de pseudo-periodistes interessats que intenten influïr en els nostres gustos, dient què és "guai" i què no ho és.
La gent és prou madura i autònoma per decidir per ella mateixa.
Si bé és cert que a Catalunya hi ha un públic minoritari que sí que té inquietuds i que disfruta de la música original, sincera i arriscada (i des d'aquí aprofito per agraïr-los la seva passió, sense la qual ja fa temps que molts de nosaltres hauríem plegat veles), l'escena local és petitona i necessitem més culs inquiets -i amb criteri propi!- que vinguin a les sales de concerts, teatres i cafès d'arreu del païs.
Aquesta és una crida a tota aquesta gent que vol però no ho acaba fent tant com voldria.
L'oferta és immensa, i molta d'ella gratuïta. Segur que qualsevol dia, a prop de casa vostra hi ha un meravellós concert esperant-vos. Sortiu al carrer! Investigueu i segur que hi guanyeu.
Només cal que recordeu aquell somriure que quedi imprès en els vostres llavis després d'un concert que us ha emocionat, que us toca la fibra: això no té preu, oi?
Una abraçada d'un músic català.
Albert Freixas
Alguna cosa ha de canviar si no volem que el panorama del "pop" fet a Catalunya quedi reduït a un grapat de grupets privilegiats, fills de no-sé-qui i amb mànagers tipus NBA.
De fet, això ja és una realitat, mentre milers d'altres bandes/solistes lluitem per repartir-nos les -cada vegada més minses i escasses- engrunes que deixen al seu pas.
Actualment, a casa, tenim la sort de gaudir d'una generació de músics farcits de idees fresques, capaços de gravar i produïr discs de qualitat i en una forma envejable sobre l'escenari.
I, malauradament, ens l'estem perdent i l'estem duent a la seva imminent extinció.
La gent que fa possible que els músics puguin seguir tocant arreu, l'audiència, el públic, necessita recuperar el desig de conèixer noves propostes, eludint els suggeriments i estratagemes de pseudo-periodistes interessats que intenten influïr en els nostres gustos, dient què és "guai" i què no ho és.
La gent és prou madura i autònoma per decidir per ella mateixa.
Si bé és cert que a Catalunya hi ha un públic minoritari que sí que té inquietuds i que disfruta de la música original, sincera i arriscada (i des d'aquí aprofito per agraïr-los la seva passió, sense la qual ja fa temps que molts de nosaltres hauríem plegat veles), l'escena local és petitona i necessitem més culs inquiets -i amb criteri propi!- que vinguin a les sales de concerts, teatres i cafès d'arreu del païs.
Aquesta és una crida a tota aquesta gent que vol però no ho acaba fent tant com voldria.
L'oferta és immensa, i molta d'ella gratuïta. Segur que qualsevol dia, a prop de casa vostra hi ha un meravellós concert esperant-vos. Sortiu al carrer! Investigueu i segur que hi guanyeu.
Només cal que recordeu aquell somriure que quedi imprès en els vostres llavis després d'un concert que us ha emocionat, que us toca la fibra: això no té preu, oi?
Una abraçada d'un músic català.
Albert Freixas
domingo, 22 de enero de 2012
COmencem el 2012 amb nominacions i un nou disc sota el braç!
Primer de tot, bon any 2012 a tothom!
Aquest 2012 s'inicia amb les nominacions d' [U] als premis ENDERROCK 2011
(http://enderrock.cat/premis) i al DISC CATALÀ DE L'ANY 2011 organitzat per Rne4 (www.disccataladelany.cat).
Us convido a passar-hi i a votar-m'hi, en cas que el disc [U] us hagi fet el pes, és clar.
Al febrer, de moment, 2 dates que em fan especial il.lusió:
18 de febrer: Concert benèfic en contra dels nens soldats a l'Àfrica.
25 de febrer: Concert Barnasants (al Centre Galego de les rambles de Barcelona)
Futures dates per a primavera i estiu s'estan tancant durant aquests dies, o sigui que ja us aniré informant.
***
i amb els iX!.. ja tenim el III disc, titulat "Immersió", a prop d'entrar a fàbrica.. estem finalitzant el disseny i revisant el Màster..
Tenim unes ganes IMMENSES d'estrenar-lo i de rodar-lo per Catalunya i l'estranger: La carretera es troba a faltar.
***
O sigui, que l'any comença d'allò més mogudet i ple de coses bones i llamineres..
Que no s'aturi!
Gràcies per deixar-vos caure per aquí.. i fins ben aviat!
Una abraçada,
Albert
miércoles, 16 de noviembre de 2011
Crònica d'una tardor atrafegada (i preciosa!)
Doncs sí família, ens trobem a mitjan Novembre i ja han passat força coses des de l'estiu i la sortida de [U]:
A finals d'Agost vaig començar per Lleida (Cafè de l'Albi, on em van tractar d'allò més bé i sempre amb un agradable somriure als llavis).
Al Setembre i, coincidint amb la sortida a les botigues del disc, vaig fer via cap a l'Fnac Triangle on, rodejat de família i amics, vaig presentar el disc en format "home-loop orquestra" (¿)
Rne3 i Rne4 es van interessar pel disc i em van convidar a llurs programes ("Hoy empieza todo" i "Catalunya Exprés") a presentar-lo.
També vam passar per Catalunya Ràdio (Factor Estiu) i Ràdio Sabadell (A Bona Hora).
Em van convidar a Ràdio Arenys a enregistrar 2 temes en acústic i a fer una entrevista.
La gent de Ràdio Arenys (alguns dels quals, involucrats també en la gran nit del Fem Ateneu),
són d'una qualitat professional i humana indiscutible. Quin talent i quina joventut!
A finals de mes (30) vaig compartir cartell amb Mursego a l'Euskal Etxea de Barna.
L'Octubre va començar a l'Atmosfera de Torelló (un lloc que comença a ser una referència meravellosa de concerts regulars de petit format i proximitat), seguit del Hot Blues d'Igualada (amb en Gès al capdavant, gran músic, melòman i amfitrió i tota la seva troupe fantàstica.. quins sopars!).
Vam visitar "l'Altra cara de la Lluna" amb en Nando Caballero a COM Ràdio i vam anar al "Catsons" de na Gisela Puntí.
Ens van convidar al "Cabaret Elèctric" (merci, Albert Miralles!), al "Tot és molt confús" d'en Pere Mas i al Suplement de Sílvia Cóppulo.
L'Octubre el vàrem rematar amb la Gran Presentació a Barcelona a la Casa Elizalde.
Una nit rodona: es va omplir i la banda, ja una mica més rodada, vam estar a l'alçada de les circumstàncies.
Coneguts i desconeguts fins al moment van quedar encantats i això encara ens va fer més feliços!
Mentrestant, amb els estimats iX! hem començat (de fet, ja l'estem enllestint..) la gravació del III disc.
La cosa pinta bé.. tornem una mica als orígens sònics del grup.. cançons més directes i més ballables, arriscant com sempre i compromeses amb la situació actual..
I ara, al Novembre, havent passat pel Fem Ateneu i el Morrosko de Sabadell (Grans Nits!!!), encarem la resta de la tardor amb molta Il.lusió i Estenent Amor fins l'infinit.
Gràcies a tots i totes pel suport i fins als propers concerts.
1 de desembre: Concert Tr3sc al Luz de gas
15 de desembre: El Dau de Mataró
Fins llavors!
love ya
Albert.
Albert.
domingo, 14 de agosto de 2011
[U] ja és aquí!
 |
El flamant i excepcional primer disc [U] d'Albert Freixas ja és aquí!!
El trobareu a les botigues a partir del proper dimarts 12 de setembre.
Nosaltres us proposem aconseguir-lo abans! i de manera més còmoda:
Compreu-lo ara i aquí per només 12€ (despeses d'enviament incloses), i el rebreu a casa en pocs dies.
viernes, 24 de junio de 2011
Mastering
(Long time no see..)
Dijous que ve enfilem cap a Sant Quirze Safaja (Grabaciones Silvestres) per a segellar el Màster i deixar-ho tot a punt per a la fabricació.
Les 9 cançons tenen unes ganes tremendes d'alçar el vol i de mostrar-se al món tal i com són.
Cops Crus
A Flor de Pell
Si Estens Amor
Il.lusió
Nòmina
Crack Attack
Un Gran Dia
Defensa L'aire!
Furniture Burning
L'equip amb el qual estic acabant de perfilar el disseny del cd (fotògrafa Tamara Pinco i dissenyadors Xavier Rodríguez i Albert Sedó) està immers en la feina.
Un cop fet el Màster, anirem a fàbrica i començarem les proves d'impressió.
Després, a desconectar una miqueta i a preparar el munt de directes que hi haurà a la tardor.
No Stop!
Una abraçada a tots i totes*
lunes, 18 de abril de 2011
La faringitis de Murphy
Bon dia.
El cabrón d'en Murphy fent de les seves..
En ma vida havia patit una faringitis i ha de venir ara en plena gravació de veus i coros.
Cagumdéna!
O sigui que toca fer bondat de la bona: 0% alcohol, 0% esforços vocals, 0% ratlladures mentals (la part més difícil), 0% animalades en general.. i 100% repòs, 100% bons aliments, 100% salut.
De fet, no m'anirà malamament deixar la vida de criminal i centrar-me en la recuperació.
Mentrestant, segueix havent-hi molta feina sobre la taula: acabar d'enllestir el disseny -que finalment farà el meu amic Xavier Rodríguez (arquitecte de professió i artista plàstic vocacional..), traduïr les lletres (les catalanes a l'anglès i les angleses al català!), visitar la fàbrica, reunions amb segell i mànager (amics, tots), i feina amb els iX! que tampoc paren mai!
En Bati, des del seu refugi barceloní, segueix amb les mescles i cada cop sona tot millor..
D'aquí a 4 dies, penjarem algun tema online.
Merci per visitar!
Una abraçada forta forta (diuen que si les coses porten l'adjectiu repetit són més bones..)
Petons varis,
Albert.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)